AMANIDA D'ENDÍVIES

Una amanida fàcil i que combina perfectament els seu ingredients:

AMANIDA D'ENDÍVIES 

Ingredients:
Unes quantes endívies (6 o 8)
100 gr de formatge roquefort o 125 gr de gorgonzola
unes quantes nous torrades (passades per paella)
1 poma

Salsa vinagreta

Preparació:
Tallar les endívies a làmines. Tallar el formatge a cubs. Torrar les nous en una paella i tallar la poma un cop pelada a cubs.
Barrejar-ho tot en un bol i amanir-ho amb la salsa vinagreta.

Queda molt ben compensat.
Bon profit

I ara una recepta, però calenta.

ENDÍVIES A LA BELGA 
   

    

Ingredients:

4 endívies
4 talls de pernil dolç (una miqueta gruixut)
Salsa bechamel
Formatge ratllat

Preparació:
Posar a bullir les endívies amb poca sal. Escorre-les molt be i fins i tot deixar-les en paper absorbent. Preparar la salsa bechamel amb formatge.
Enrotllar les endívies amb els talls de pernil dolç i anar-les col·locant en una font per el forn. Tirar-hi la salsa per damunt i afegir-hi el formatge ratllat.
Posar-ho al forn ja pre-calentat i gratinar-ho.

Una hortalissa coneguda pel seu sabor característic amb tocs amargants i textura cruixent. Més enllà de l’efecte refrescant que ens produeix a la boca, l’endívia també ens pot ajudar a millorar les digestions i és una font important de vitamines antioxidants.

El cultiu de l’endívia és ben particular. La primera fase consisteix en el desenvolupament de l’arrel, que en general es planta a l’estiu. Una vegada les arrels han crescut, s’arrenquen del terra i es conserven en càmeres frigorífiques fins que la demanda del mercat ho requereix. Llavors s’inicia la segona fase, la que s’anomena forçat. Les arrels s’introdueixen en càmeres fosques, on a través del cultiu hidropònic −s’afegeixen artificialment prou nutrients perquè es puguin desenvolupar− creixeran les fulles blanques. El blanqueig de les endívies que no passen per aquesta segona fase i que s’han cultivat a l’aire lliure (sobretot a l’estiu), es produeix tapant el cabdell amb un material opac com ara el paper.

Propietats nutricionals

Les propietats nutricionals de l’endívia destaquen per un contingut calòric baix (només 21,7 Kcal per cada 100 grams), però en canvi amb un contingut en fibra i en aigua (95%) interessant. Pel que fa a les vitamines i minerals destaca en:

Provitamina A: en forma de betacarotè (conté 251 micrograms per 100 grams de porció comestible). Es tracta d’un pigment que l’organisme transformarà en Vitamina A d’acord amb les seves necessitats. Aquesta vitamina és necessària per al bon estat de la retina i de la pell, entre d’altres coses.

Vitamina B9: o àcid fòlic. Intervé en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en la formació d’anticossos del sistema immunològic.

Vitamina C: conté 10 mil•ligrams de vitamina C per cada 100 grams de fruita comestible. Aquesta vitamina participa en la formació de col•lagen (important per a la pell i les articulacions), glòbuls vermells, ossos i dents i afavoreix l’absorció del ferro dels aliments.

Vitamina E: intervé en l’estabilitat de les cèl·lules sanguínies i la preservació de la fertilitat. A més, té una potent acció antioxidant.

Potassi i calci: el primer és un mineral imprescindible per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i l’activitat muscular normal. També evita les rampes a les extremitats. A més, intervé en l’equilibri de l’aigua dins i fora de la cèl·lula. El calci és el mineral més abundant del cos. La seva funció principal és la d’ajudar a construir i a mantenir ossos i dents, alhora que intervé en els processos de coagulació sanguínia.

Efectes sobre l'organisme

Poden prevenir l’acció cancerígena dels radicals lliures per la seva combinació en vitamines (A, C i E). Els antioxidants bloquegen l’efecte perjudicial dels radicals lliures que es creen durant la respiració, a causa de la contaminació, les infeccions, l’estrès, les dietes riques en greixos i la sobreexposició solar. Amb els anys, els radicals lliures augmenten el risc que es produeixin alteracions genètiques, és a dir, poden afavorir l’aparició de càncer.

Afavoreixen la salut cardiovascular: també gràcies a l’acció antioxidant de les vitamines (A, C i E). L’alteració del colesterol de densitat baixa (l’anomenat dolent) per acció dels radicals lliures està relacionada amb l’inici i el desenvolupament de l’aterosclerosi. Els antioxidants tenen acció bloquejadora dels radical lliures i, per tant, contribueixen a reduir el risc que les artèries i venes del cor i del cervell es taponin.

Ajuden a digerir millor: les endívies, pel seu contingut en una substància anomenada intibina −que és la que li dóna el sabor amargant−, milloren la funció del fetge. En concret, ho fa a través de dues accions: són colerètiques i colagogues. La primera característica vol dir que estimulen la producció de sucs biliars per part del fetge, i la segona significa que afavoreix la descàrrega de bilis a l’intestí. Per tant, ajuden a pair els menjars greixosos.

Canvis vitals

El sabor amarg de l’endívia, segons la medecina tradicional xinesa, serveix per canalitzar l’energia en direcció descendent. Es fa servir per reduir l’energia i quan hi ha òrgans excessivament calents.

D’entrada, fa efecte sobre el cor, on elimina la calor i neteja les artèries dels dipòsits de mucositat, colesterol i greixos. Tendeix a fer baixar la pressió i també desbloqueja i refresca el fetge quan s’han menjat aliments excessivament grassos.

Els aliments amargs fan baixar la febre. Consumir-ne en excés asseca els òrgans. Des del punt de vista terapèutic es fa servir en casos d’inflamació  infecció, diarrees, migranyes i hipertensió. A més, solen ser diürètics i ajuden a combatre els paràsits, les mucositats –en especial els mocs de color groc–, les erupcions. a la pell, els tumors, les cistitis o l’obesitat