diumenge, 2 de novembre del 2014

ELS ESPÀRRECS


També una recepta molt i molt fàcil que vaig descobrir un dia llegint una novel·la.





ESPÀRRECS VERDS AL MEU ESTIL

Rentar els espàrrecs i col·locar-los en una paella una mica fonda i es cobreixen d'aigua. Es porten a ebullició durant 2 minuts fins que estiguin "al dente". Després es retira l'aigua i en la mateixa paella s'afegeix un rajolí d'oli, una mica de sal i pebre i el suc de mitja llimona...es salteja una mica fins que s'enrosseixin una mica i ..........SORPRESA. 

Recepta fàcil i molt i molt sana 


Aquí teniu les propietats dels espàrrecs:


Trobem tres tipus d’espàrrecs: els blancs, els silvestres i els verds. Els primers (Asparagus officinalis) tenen aquest color perquè creixen sota terra; són els més dolços i tendres, però no contenen tants antioxidants com els altres. Els segons (Asparagus acutifolius aphyllus) són els llargs i prims que podem recollir a la primavera als boscos mediterranis; són els de gust més intens. Els verds (de la mateixa espècie que els blancs) són els de cultiu de temporada. Ens centrarem principalment en aquests últims, que tenen el moment de màxima esplendor durant els mesos de maig i juny.

Propietats nutricionals

En els espàrrecs, el component principal en pes és l’aigua (92%), seguida dels hidrats de carboni (4,5%), la proteïna (2,3%) i la fibra (2%). Es tracta d’una hortalissa baixa en calories, que no té greix i amb un contingut baix en sal.
És una bona font de vitamines antioxidants (C, E i provitamina A), d’àcid fòlic (B9) i de niacina (B3). Els minerals més destacats que conté són el potassi i el sofre.
Vitamines C, E i provitamina A: la primera participa en la formació de col·lagen (important per a la pell i les articulacions), glòbuls vermells, ossos i dents, afavoreix l’absorció del ferro dels aliments i prevé l’activitat negativa dels radicals lliures que produeixen l’envelliment de l’organisme. La vitamina E col·labora en l’estabilitat de les cèl·lules sanguínies i en la fertilitat. El betacarotè és un pigment que l’organisme transforma en vitamina A d’acord amb les necessitats. Aquesta vitamina és necessària per al bon estat de la retina i de la pell.
Vitamina B9 i B3: la vitamina B9 o àcid fòlic intervé en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en la formació d’anticossos del sistema immunològic. La niacina o vitamina B3 afavoreix el funcionament del sistema digestiu i actua en la conversió dels aliments en energia; és important per al bon estat del sistema nerviós.
Potassi i sofre: el primer és un mineral imprescindible per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i l’activitat muscular normal, i evita les rampes a les extremitats. A més intervé en l’equilibri de l’aigua dins i fora de la cèl·lula. El sofre forma part dels aminoàcids ensofrats que constitueixen la proteïna dels teixits, especialment de cabells i ungles. També facilita la funció de depuració del fetge.

Efectes sobre l'organisme

Famós pel seu efecte diürètic: fa més de cent anys que la ciència occidental reconeix la capacitat dels espàrrecs a l’hora d’estimular la generació d’orina. L’espàrrec verd fresc és ric en potassi i pobre en sodi; aquest equilibri mineral afavoreix l’eliminació de l’excés de líquids de l’organisme. És beneficiós en casos d’hipertensió, de retenció de líquids i de càlculs renals (a excepció dels provocats per l’àcid úric).
Ric en fibra saludable per a la flora intestinal: els espàrrecs són rics en fructooligosacàrids (FOS), un tipus de fibra amb efecte prebiòtic, és a dir que actua nodrint el substrat o terreny de base perquè s’hi desenvolupi la flora intestinal apropiada per a una bona digestió i assimilació dels aliments. Es considera que els FOS tenen un efecte preventiu del càncer de còlon.
Conté clorofil·la, antioxidant i antiinflamatòria: el color verd característic dels espàrrecs és degut a la clorofil·la. Segons la nostra especialista Olga Cuevas (El equilibrio a través de la alimentación) es tracta d’una substància amb propietats antibacterianes, antiinflamatòries del còlon i cicatritzant d’úlceres digestives.
El sofre augmenta la qualitat dels cabells, pell i ungles: el sofre és un constituent important del teixit dels cabells, pell i ungles. El consum d’aliments rics en sofre, com ara la col, els espàrrecs, la ceba o l’all, poden millorar el creixement, la força i la textura dels cabells.
Bons per a les embarassades, però s’han evitar si s’està donant de mamar: els espàrrecs contenen una quantitat important de vitamina B9 (128 mcg per 100 grams; recordem que la dosi recomanada diària per a embarassades ronda els 400–600 mcg), que és essencial per al bon desenvolupament neurològic del fetus. En canvi, menjar-ne en excés quan s’està alletant, pot donar un gust amarg a la llet que pot generar el rebuig si es tracta d’un nadó molt sensible als canvis de sabor.
Però els espàrrecs també tenen uns efectes no tan desitjables:
Generen substàncies cancerígenes si els torrem massa: quan s’escalfen a una temperatura prou alta –com passa si ens excedim a l’hora de fregir-los o els deixem massa estona a la brasa–, l’asparagina  i els seus hidrats de carboni produeixen acrilamida, que és una substància cancerígena.
Olor desagradable a l’orina: també se sol culpar l’asparagina de l’olor de l’orina quan mengem espàrrecs, tot i que alguns científics pensen que no és per culpa d’aquesta substància, sinó que a l’organisme es generen uns productes que contenen sofre (com el metanetiol).
Conté àcid úric, contraindicat en determinats casos: l’espàrrec té una quantitat considerable de purines, que l’organisme transforma en àcid úric. En cas d’hiperuricèmia, gota i pedres al ronyó per àcid úric, se n’ha de moderar el consum.

Canvis vitals

L’espàrrec, per la manera com creix, està vinculat a l’element fusta en medicina tradicional xinesa i, per tant, incideix sobre el fetge estimulant-lo.
Té una naturalesa tèrmica lleugerament calorífica i un sabor amargant i dolç alhora. Conté l’aminoàcid asparagina, que és diürètic i que explica la capacitat que té aquest aliment d’eliminar l’aigua a través dels ronyons.
Segons Paul Pitchford (Sanando con alimentos integrales), l’espàrrec s’utilitza per tractar molts tipus de problemes de ronyons, però no s’ha d’utilitzar quan hi ha inflamació ni menjar-ne en excés perquè pot arribar a irritar els ronyons. També li atribueix la propietat d’ajudar a netejar les artèries del colesterol i de ser útil en problemes vasculars, com la hipertensió i l’arteriosclerosi.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada